1. La música és una activitat que consisteix a ordenar sons seguint determinats patrons.
  2. Com a activitat humana, la música té molts usos o aplicacions.
  3. la musicalitat humana segueix seqüències biològiques i socials (culturals), però la música (els objectes musicals) no es redueix a aquestes seqüències.
  4. a tota música li és necessària una tècnica, emocions i conceptes a expressar o comunicar, que constitueixen el contingut no material de la música. Però la música no es limita a aquest contingut.
  5. la música té un valor intrínsec, introduït no per l’intèrpret, sinó expressat per mitjà del compositor.
  6. la música produeix bellesa, però usada només com a mitjà no com a fi en si mateix, per expressar la realitat o la veritat del domini còsmic.
  7. l’execució de l’intèrpret afegeix o no afegeix emocions, idees o continguts a una obra musical, però no li augmenta ni li disminueix categoria còsmica.
  8. la música té:
    1. un contingut i una forma materials específics. El contingut és bàsicament el seguit de sons organitzats com a melodia, monofònica o polifònica. La forma és l’embolcall harmònic, l’estil i l’execució.
    2. un contingut i una forma no materials, compartit per totes les altres arts i per algunes altres formes d’activitat.
    3. La forma o estil és necessari per a la música, però no n’és condició suficient
  9. la música no es limita al contingut, la música no es limita a l’estil, sinó que inclou ambdues coses juntes.
    1.  Donar més importància a una mostra incapacitat per crear o entendre l’altra
  10. hi ha compositors que:
    1.  no arriben al domini còsmic
    2. S’hi queden a les portes
    3. N’ultrapassen les portes
  11. hi ha intèrprets que:
    1. no arriben al domini còsmic
    2. obren les portes d’aquest domini.
  12. allò que hi ha darrera de les portes no és música, sinó la pura realitat, àmbit comú a totes les arts
  13. quan la música obre la dimensió còsmica, el compositor, l’intèrpret i l’oient esdevenen companys de joc.
  14. els límits entre la música i el simple so són amples i difusos.
  15. allò que fa de la música porta còsmica no es pot mostrar ni ensenyar, ni definir.
  16. tots els tipus de música inclouen emocions, idees, intencions i finalitats, que el compositor hi diposita i que l’intèrpret pot variar intensificant-les, disminuint-les o canviant-les. La creativitat de l’intèrpret es limita a això.
  17. la música aporta categoria còsmica, que es pot revelar com experiència cognoscitiva, presa de consciència o esclat de lucidesa, clarividència o comprensió i, al mateix temps, com a experiència estètica (ambdues experiències són components de la dimensió universal o enigma còsmic).
Anuncis