Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols 1872 – Ginebra 1964) (“El Punt”, octubre 2002)

Enguany fa 130 anys del naixement d’un dels personatges de major pes intel·lectual i moral que Catalunya ha produït. I ara ja resulta del tot injustificat que aquest mateix país continuï mantenint en l’oblit l’obra que va desplegar Rafael Patxot i Jubert, un home que apostà amb fermesa des del vessant humà, cultural i científic per la promoció del país i pel benestar material i intel·lectual dels seus ciutadans. Per això aquest article vol ser memorial, per bé que exigu, del merescut i ineludible reconeixement que tenim, tots, encara, pendent envers ell.

Enguany Mall, associació guixolenca de cultura, amb col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat vol desvetllar i rescatar, reclamant-lo com a patrimoni propi i comú, el llegat cultural de Rafael Patxot, un llegat en bona part gairebé dissolt en l’oblit o en estat d’hivernació en vitrines universitàries de facultats científiques.

La talla humana d’aquest guixolenc, la seva permanent ànsia filantròpica i la seva incondicional i abnegada dedicació a l’impuls científic social i cultural de Catalunya el fan una figura extraordinària, de categoria decisiva, en la societat catalana de la primera meitat del segle XX i figura alhora destacada i representativa de l’època d’il·lustració guixolenca, al costat d’altres noms guixolencs com Agustí Calvet “Gaziel”, Josep Irla i Bosch, Juli Garreta i Arboix i Salvador Albert.

En Rafael va néixer un 8 de maig del 1872. La seva infància transcorregué a Sant Feliu de Guíxols, l’adolescència la passà a Barcelona seguint estudis a Les Escoles Pies, on ingressà el 1881. Obtingué el títol de perit mercantil  a Barcelona  el 1886 i després estudià a París, Londres i a Cambridge.

Pocs anys després de la mort del seu pare, va iniciar la restauració de la casa pairal, situada al Passeig del Mar, en la qual hi bastí un observatori astronòmic, que dedicà sobretot a l’observació sistemàtica d’estrelles múltiples, dedicació nova en el panorama de la investigació astronòmica espanyola.

A més del seguiment astronòmic, Rafel Patxot dedicà molta atenció a l’observació, recollida de dades i anotació en el camp de la Meteorologia, dedicació aquesta que va acabar superant l’astronòmica. Al 1908 publica: Meteorologia catalana. Observacions de Sant Feliu de Guíxols. En aquest llibre hi figuren les anotacions de pluviometria des del 1896. L’any 1912 va publicar el segon volum: Pluviometria catalana. Resultats del quinquenni 1906-1910. Ambdós llibres li atorgaren un gran renom. Segon estudi de la pluja de Sant Feliu de Guíxols  i  Contribució a l’estudi dels corrents atmosfèrics mitgers foren publicats el 1923. A més, va sufragar l’edició de l’Atles Général des Nuages (1929) en anglès, francès, alemany i català.

A començaments de segle XX, un cop traslladada la seva residència a Barcelona, instituí la Fundació Concepció Rabell i Civils i va dedicar-se a la feina de mecenatge. A aquesta fundació la seguiren altres, amb l’objectiu de promoure l’estudi i la investigació científica a Catalunya. El mecenatge que desenrotllà en aquesta època especialment durant la Dictadura de Primo de Rivera finançant les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans, va resultar un puntal decisiu per la continuïtat de la cultura catalana.

Acabada la guerra civil fou denunciat, espoliat i perseguit pel règim franquista per la seva condició de catalanista indeclinable, tot i que la seva condició de científic va arribar a ser valorada per les autoritats franquistes, tant com per convidar-lo d’amagat al retorn, cosa que ell va rebutjar. La seva activa contestació al règim militar el va afermar en el seu exili suís, des d’on reprengué  la dedicació al mecenatge finançant l’edició de moltes obres d’investigadors catalans tant del cas de la ciències com en el camp filològic. El seu mecenatge va resultar, un cop més, molt valuós per a moltes entitats i investigadors que durant el franquisme veieren impedida la seva producció i continuïtat.

 Ell mateix, com una mena d’arqueig intel·lectual va escriure Guaitant enrera, extens volum que recull molts articles publicats anteriorment, la descripció dels seus mecenatges, una selecció del seu epistolari i fragments de memòries i cròniques. El volum fou publicat el 1952 a Ginebra en edició privada.

Rafael Patxot morí el 8 de gener de 1964. La seva muller morí al cap d’un poc més d’un any. Un més després els cossos varen ser traslladats i enterrats a Barcelona.

Encara que molt tard, molt més del que hauria convingut, durant els dos primers caps de setmana d’aquest mes d’octubre, a Sant Feliu de Guíxols s’apleguen personalitats del món de la cultura, de la ciència i les lletres, per posar de manifest tot això. La seva vila natal, Catalunya i les institucions, el país sencer, tenim un deure amb Rafael Patxot i seria un veritable desastre que el silenci i l’oblit de les generacions presents fessin més pronunciada encara la discreció i la humilitat en què l’il·lustre català volgué sempre romandre .

Josep Cullell-Ramis

President de Mall, associació guixolenca de cultura

Anuncis